Ara sí que no...

Que sí, que no n'hi ha un brot, un pam de net, crisi total, absoluta, negació de la veritat i el bon gust, allò bo i bé, és tancat i ja no gaudirem dels seus somriures i atencions: el restaurant Ca l'Amadeu de Vilanova d'Escornalbou ha tancat. En un principi vam pensar que feien vacances, com solien fer els altres anys per l'agost, però avui, en apropar-nos, no hi havia un cartell anunciador d'esperança i la sensació era més aviat d'abandonament... en preguntar a uns veïns ens han confirmat la tristesa d'avui: "Han tancat".

L'Amadeu, pare i fill i la mare i la germana eren allò que en diuen sants de la nostra devoció, per tracte, per qualitat, per servei, per atencions, una família encantadora, entregada en cos i ànima als seus clients, als que coneixia i es guanyava per la cura i disponibilitat total. "Miri si estem bé, que som a Ca l'Amadeu", solia dir-li al pare, i ell feia una rialla de gratitud i amistat. Sóc dels que sol deixar el cor entre cors semblants, entre paisatges i persones a fi de bé, entre climes on sempre fa bons temps i espais on es procura que un estigui bé, atès, regalat, més enllà de la professionalitat, d'allò correcte i bé. Mai enlloc m'han tractat millor, ni he estat més a gust i, realment, m'he disgustat molt en assabentar-me de la notícia. Amics, no puc acabar aquest escrit sense fer palès el meu desig de què tot us vagi bé... i el meu agraïment per tan bones estones amb vosaltres.