Aniversari

Avui fa vint-i-nou anys que la Teresa i jo ens vam casar... Sí, sí, allò de què vas cap a l’església mudat i la xica de blanc i mossèn Gabriel Zapater et pregunta si la cosa va en serio i tu dius que sí... “quiero” i ella també i, aleshores, petons de tothom, flors, música, fotògrafs... Va estar bé, tot entranyable, i ho recordo amb una tendresa especial. Sense cap tipus de maquinació, vam trencar les normes: vam sortir plegats de casa, la Teresa amb el seu pare de bracet i jo amb ma mare, tots quatre i el meu pare i la seva mare i la resta de família, carretera amunt... vam entrar junts a la parròquia i vam sortir amb bany d’arròs i mostres de felicitats variades... Vam fer la festa al bar del meu padrí, ple de família i amics... ple és ara el meu cap de records de moltes persones que viuran sempre al meu cor: tots els que ja no hi són i que amb la seva presència i participació van acabar fent, elevant, un dia original i diferent a la categoria d’excel·lent.

No, no vam anar a Mallorca, com feia la gent d’aquells temps... nosaltres, a Cadaquès, un dels macos cors de la Costa Brava, pàtria dels “pianos mecànics” i dels poetes de veu ronca i guitarra, mariners, Mediterrània. Després d’uns dies allotjats al Sa Guardà i fent tombs d’observació pels voltants – Port Lligat i territoris Dalí, Roses, Empúries... – vam passar a França, per un parell de poblets on no hi va haver manera de què ens fessin un entrepà amb pa i tomàquet i pernil... el màxim que vam aconseguir va ser que ens el fessin amb mantega, això sí, el jambon era de la montagne. Tant prop que som i tan fàcil que és... algun dia es faran grans!

Som al de Nicanor, fresquets, hem esmorzat com uns senyors, hem deixat la mare amb la família... La Teresa va de tauleta, jo escric... i cada cop que aixeco el cap, dono gràcies a Déu en veure la Teresa d’ara, nena jove, dona, tota una realització, tot un regal al món pels temps. Molts cops la miro quan no mira i encara la veig com sempre i escric poemes dels seus silencis a la llum dels seus somriures. Després de gairebé trenta anys tot sembla com si fos ahir...