Tot cremat

L'Antonio i jo hem fet la primera caminada post-vacances... Tristesa i desencant, tot cremat, tota la part esquerra del camí fins el riu sense verd ni conills, tot socarrimat, negre, patètic. La desolació arriba fins al pont on ens desviem per anar al Pont del Diable, miraculosament intacte, vull dir de focs i altres atemptats... Només una llum de vida ens recorda que la Natura és sàvia, uns ulls de canya d'un verd tendre i valent, creixent ràpid per pal·liar el desencís de la destrucció temerària i miserable. Ha plogut una mica, sembla que aquesta nit passada, i el Francolí torna a semblar un riu que corre amb força... ara més perquè li han cremat les herbes seques que dormitaven pel seu llit. Sembla que l'aigua ve quan ja tot és cremat però, sigui com sigui, sempre és benvinguda i el paratges no cremats feien cara d'agraïment.

Tot i que feia quinze dies que no sortia ni en bici ni per caminar, m'he trobat força bé i he suat molt... he anat al meu pas i l'Antonio, que és un sant home, va al meu ritme i fem un parell de dos de bona conversa i amistat. Si no fa molt de vent, demà farem bici, que també és força agradable. Veurem com pujo el Fortí de la Reina camí de l'Arrabassada i com vaig pel carril bici cap als fars, envoltat del meu mar blau de cel i sal i sol... Feliç inici de curs a tothom! Salut i pau!!