Pa i circ

De pa no massa i sense perspectives pel tall, això sí, el circ garantit. Ha començat la lliga i el Barça ja ha guanyat de maneta i el Madrid només ha empatat. A més, tenim a tocar, demà mateix, el primer derbi , el primer partit del segle... i tot es paralitzarà per veure la "caverna mediàtica" comboiant la "central lletera". Afortunadament, alguns ho veiem tot en blaugrana que ve a ser el mateix però que, evidentment, a mi em sembla una mica més net.

Potser a partir d'ara la cosina del risc farà pujar l'interès dels tipus i tot acabi en boda, pau i bé, i tinguin moltes bessonades d'Íbex que ens aclareixin la foscor i ens facin recuperar la confiança, sobretot a la Sra. Merkel, vull dir... amb nosaltres. Penso que la situació política i econòmica és altament delicada, no hi ha un euro ni per a fer cantar un cec, i van mossegant la llengua catalana, separant nens i nenes a les escoles i retallant... aquesta és l'única solució que donen, perquè tenen molt clar que la caritat comença per ells mateixos i ells no es retallen, almenys en la proporció que caldria. Hi ha molta Espanya blanca i, tradicionalment, ha convingut desviar atencions, distreure el personal. Molts anys s'ha anat tirant "con poco pan y mucho circo"... Ara al circ hi ha un Barça que pot plantar cara a tota la llet en calci, omega i vitamines, munyida a les vaques de la Caverna...

El futbol m'agrada i em distreu, i entenc que alguns hagin pogut mamar Madrid amb la mateixa intensitat que la meva família i entorn mamàvem Barça, però és això, només futbol. Aquests darrers anys, quan només s'ha jugat a futbol, els hem guanyat força bé... Guardiola els ha fet algun vestit a mida, per emmarcar. Quan no es juga a futbol i la impotència tècnica dóna lloc a la potència física, i l'àrbitre no és neutral, doncs... passa el que ja ha passat en alguna confrontació per oblidar, on un ull d'un entrenador va anar a buscar el dit de l'altre per ficar-se'l dins i la mà d'un jugador es va posar sota la bota d'un altre...

Es pot guanyar, perdre o empatar... i jo poso la bandera del Barça quan guanyem alguna final important, vull dir a la finestra... d'altres posen l'espanyola, vull dir de bandera. Sembla una confrontació Catalunya - Espanya i, evidentment, no ho és. No veuria malament un Comunitat de Madrid - Catalunya, on sortirien molt malparats, ja que la majoria de futbolistes Campions del Món i d'Europa són catalans. Bé, com ja sabeu, a mi m'és igual que guanyi el Barça com que perdi el Madrid... La vida és això, èxit, decepció, indiferència, caure, aixecar-se, il·lusionar-se... Ahir vaig veure el Barça: estic il·lusionat!!