Anem a Deltebre

Toca respirar franquesa, espontaneïtat, parla directa, el cara a cara sense hipocresia i sense por de què te la clavin per l'esquena... Això és Delta, senyors. He estat en altres llocs d'educació exquisida, però on havies de tenir molta cura al girar-te si no volies trobar-te amb una daga clavada. L'agost és un moment ideal per fer-ho... sempre és un bon moment, només canviarà el color, mai l'acolliment ni el cor de la gent...

Dilluns és el dia de cama enlaire i Kuga en marxa, sense Pere ni Mar que seran de vol per l'Àfrica, però la resta dels que encara hi som, hi serem gaudint d'autenticitats i belleses incomparables, dels nostres afectes més preuats, sanes amistats, amors sincers... Reviurem tendreses entranyables, estades nocturnes a la fresca, bous de carro i taulat, carreta i rampa i burladero, algun berenar a la plaça de braus, bé, més aviat de vaques, algun esmorzar al de Nicanor i sempre amb ma mare i Teresa, la dona del meu padrí (+), que ens allibera una mica i podem anar a comprar i passejar una estona per les exquisideses locals.

Les meves cosines, els Ricards, el meu fillol i Tere i Joan, potser algun dia Maite i Susanna, els veïns, la família de la Teresa, amics i coneguts que... ens esgarrifem en veure com passa el temps i com ens deixa. Conservo tota la il·lusió per anar al Delta, la terra tira... però també la fotja, el coll-verd, l'angula, els musclos de Dorita, navalles, grúmols, etc... i, evidentment, l'arròs per excel·lència.