El mossèn de la parròquia Sant Miquel, natural ell, sa, entranyable i intransferible, va oficiar com un pare proper i accessible com pocs... Ens va parlar de les "Bodes de Canaan", on va semblar que guardessin el millor vi per al final. De sobte, es va dirigir als nuvis i els va preguntar "Heu convidat Jesús al vostre casament?", i a mi em va fer la impressió de què els preguntava, tot fent una mica de broma, si aquella felicitat que mostraven, ells i tothom, tenia aquella assegurança a tot risc que suposa la presència de Crist en el nostre fer de cada dia. Una música adequada, una cantant amb aguts melòdics prou encertats, una atenció respectuosa, unes cares de conformitat i satisfacció generalitzada, em van fer gaudir d'una celebració autèntica de l'amor entre dues persones i que emanava això, transmetia esplèndides manifestacions de bons afectes, d'unió, d'harmonia, de pau.
A quarts de nou començava el convit. El lloc, Masia Pla dels Catalans, situat a la sortida de l'Aldea, a mà esquerra de la carretera que va a Tortosa. Bon restaurant, que només obre per grups nombrosos: bodes, bateigs, sopars d'empresa, etc. Molt ben preparat, amb molts bons assortits d'entrants, servits pels voltants boscosos del restaurant. Llistes de convidats amb la taula assignada. Tothom al seu lloc, per famílies, amics, relacions de proximitat amb els nuvis. Tot perfecte, com el sopar, els vins, els regals, els brindis, els petons de pel·lícula damunt de la cadira a petició del respectable... per cert, sembla que tenien una certa pràctica perquè ho feien molt bé. Un bon cava, barra lliure i l'aparició espectacular de la nostra típica rondalla, cantant , "enversant" i ballant jotes de festa i dedicació als nuvis i als familiars, pares, cosins, amics... també un espontani es va afegir a la festa...
Tot molt nostre i en molts aspectes diferent. Bé, una altra ració de Delta. Un plaer, Joan i Tere ja són marit i muller. Felicitats i felicitat per sempre més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada