La mar d'expressions

Mar: aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Mar, "una mar de": dubtes, de sang, de llàgrimes, de felicitat, de sentit, d'amor. 

Mar, "la mar de": gent, d'il·lusions, de penes, joies, angoixes, satisfaccions. 

Mar, "alta mar", des d'on no s'albira la riba, només, molts cops, aigua i barca, 

cel i tu, moviments ondulats de cors en harmonia. 

Mar alta i plena on hom busca les seves solituds de pau i reflexió. 

Gran mar i horitzó, immensitat, sembla ja els finals dels camins, 

som aquí a la porta... voldria pensar que amb les alforges plenes. 

Mar, "fer-se a la mar": sortir al mar l'embarcació i dirigir-se cap a la mar total, 

alta i grossa i blava i brava... mar endins, en l'allà del més allà.

Sortir de casa i anar a totes i per tot,
amb la cara alta de la mar dels somnis que és la vida.

El mar i la mar: ell, mar d'empenta i qualitats,
força de la natura, meravellós ésser de la creació.

Ella, mar de tendra escuma envoltant, compendi de sabers, 

complement perfecte per a la formació de "Ells", definitiu i amb majúscules, 

tot i que també hi ha marea alta o baixa, depenent, sobretot,
de l'atracció gravitatòria de la Lluna.Tremenda la Lluna, tota una crack!

Compte amb el "mar de fons", quan la mar ve d'enrere 

i en tens les reserves saturades de tanta arrissada de marejol.

Però, no cal oblidar mai aquella immensitat salada de blaus de cel i sol i sal.

És el mar de tots i meu... o la mar ...Mediterrània.