Coses del temps

La primavera va boja cap a l'estiu. Ho té tot florit... ho tenia, ara és ple de fruita fresca i vitamines de verdures. Els cossos de gimnàs i de Danone, fan les primeres compareixences, per acabar d'arrodonir l'estampa, amb la complicitat del sol. Els típics raig ultraviolats  semblen sortits de la foscor, com dient que ells formen part del paisatge... Mentre, per la platja, en els primers dies, algun pitet bonic i ferm de nena jove, encara blanquet, cercant daurar-se amb naturalitat. I el jove que corre amb aparells per controlar-se els ritmes, la mare que camina amb roba plastificada per suar més, un jubilat amb un gos, una àvia amb el nét i un Pere amb la bici, observant i aprenent. Tota una tipologia de personatges en plena exhibició, si més no, fent salut en la majoria de persones...

En aquests temps, tinc un problema... com més exercici faig, més gana tinc i, aleshores, em passo amb facilitat i he de recórrer a la dieta, allò del règim en el menjar i el beure, consistent en el control dels aliments ingerits. Estic convençut que s'hauria de tenir en compte l'edat i l'estil de vida de cada persona... menjar variat, sovint i en poques quantitats. Cap aliment, per sí mateix, és capaç de proporcionar tots els nutrients en les quantitats necessàries, d'aquí la varietat i en les proporcions adequades. No, si la teoria me la sé tota, però a la pràctica, el fet de fer exercici et dóna una sèrie de concessions que, en el meu cas, no són permeses, no ho haurien de ser. Ho intentarem millorar...