He fet campana

Després de l'excursió i el casament al Delta, m'he pres el dia lliure... he fet campana, com dèiem en els meus temps d'estudiant. He dormit una mica, he esmorza a casa, he baixat a fer el talladet i a llegir els diaris... com si fos un dia de festa però amb la Mercè a casa tenint cura de ma mare. L'Antonio ha marxat sol a caminar, avui escoltarà la ràdio que, darrerament, no ens dóna gaires bones notícies. Em sap greu, però m'anirà bé descansar una mica... Des de la tranquil·litat fresca de la Terrassa de Walter, repasso les vivències d'aquests dos dies plens d'emotivitat, entranyables, com m'agrada dir. "Entranyable", gran paraula, efecte penetrant, real, natural, tendra, sana, tot un sentiment, interior, profund, tota una condició només a l'abast de la bona gent.

Repasso, penso amb els alumnes que em van mostrar el seu afecte, les companyes amb les quals vaig enraonar, com sempre, amb llibertat i humor i confiança, amb l'Albert, que tard o d'hora se li reconeixerà tot el que està fent, amb el Germà Lluís, que seria l'exemple perfecte de persona entranyable... Boda a les sis de la tarda, festa nocturna, familiars de Madrid, Mallorca, Creixell, Barcelona, Deltebre... tots vestits per l'ocasió, alguns del meu temps, també amb els caps blanquinosos, habituals d'aquestes edats, però tots amb cara de festa... tots vam dir que sí a l'amor, a la família, a la unitat, a allò de què ens hem de veure més sovint i no només en casos de desgràcies... La vida continua, això també és la vida, i els nens el futur... Joan, Tere... en què estaria jo pensant? ...doncs, això!!