Onomatopeia

Unitat lèxica que, en els seus elements fonètics, evoca una acció imitant-ne el so. L'acció és el cobrament de la meva pensió a través de La Caixa i el so un piticlin que sona al mòbil per informar-te que l'ingrés ha estat executat. És el so característic del missatge, pràctic, ràpid i directe. Aquest mes, la mare i jo ja tenim la paga extra que, com sempre en les mensualitats normals, ho hem cobrat el dia 25. La Teresa ho farà a final de mes, tot i que aquest any tindrà l'extra molt retallada...

Però, de totes maneres, m'ha vingut al cap aquella cançó del Raimon que diu: "Plou, cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou, i plou, i plou... i no es pot treballar..." Potser no plou, més aviat fa xafogor, amb calima incorporada. La gent no està aturada perquè plou o fa calor. Molta gent viu, malviu, sense feina ni sou... i jo, que pel que sembla cada cop tinc menys enteniment, no comprenc (ningú no comprèn ningú...) que sense producció, ni venda, ni treball, ni nòmina, ni... es pugui apujar la llum, els medicaments, l'aigua... i l'IVA, el tocat i trastocat IVA, com ovella d'on vol munyir tothom.

Sembla que el cinturó, aquell que ens hem d'estrènyer els mateixos de sempre, ara ja arriba al coll, prement l'esòfag, sense pensar que potser no caldria perquè hi ha poc pa per circular... No cal que us digui que voldria mòbils cridaners, amb sons onomatopeics, anunciant que fem feina productiva i que ens la paguen de manera justa i al dia...