Com sempre he anat a toc de campanes i timbres, la qual cosa fa que acabis estructurant-te una mica, ara quan no puc fer allò que en dic vida normal, em trobo menys còmode, però no he de fer notes, ni rebre pares, ni aguantar pressions de cap mena. De totes maneres, vas marcat per la vida que has fet. Abans tenia un horari que s'havia de complir i punt.Ara tinc unes previsions que, si és possible, també m'agrada complir. No és massa cert allò d'aquella lliure llibertat de llit i sofà, taula i cafès i copes. En general, t'imposes un ordre, unes prioritats, tot sabent que si algun dia passes d'alguna cosa no és cap drama.
Estic gaudint dels meus dies normals d'ara: la Teresa em marca la diana florejada del matí; després, esmorzar i bici o caminada; dinar de verds i planxa i coca-cola zero total i cafè amb espartamo; migdiada fins a les quatre, una hora d'escriptura variada, una perduda, un vol per La Pineda o pels pobles veïns, la compra del dia al Mercadona... i a casa, amb ma mare, amb la Teresa, amb el cap en el Pere i la Mar, i gaudint d'un dia normal, explicant-ho en els meus quaderns...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada