Fauna local

Com ja sabeu, és any de conills.. tenen el seu paradís en aquest tram final del Francolí, tranquil·litat, bones herbes, aigua, terreny acotat, absència total de caçadors, felicitat completa. Moltes cries... i es veuen sans, fins i tot de diferents colors, exposats al sol, gairebé desafiants i marxant com un llamp al mínim tropell.

També hem vist alguns esquirols, la majoria per la zona del Pont del Diable... Un cop en vaig veure un de color rogenc-negrós i prou gran, més que gran... allargat, ràpid, llest i brillant de sol i agilitat. Pels camins del Diable, pels pins llargs, esquirols petits, de dos en dos, saltant d'arbre en arbre, de pi a pi, bonics, d'un marró clar, regals de la natura... mai havia vist res semblant.

L'Antonio i el Fernando em parlen entusiasmats de "las palomas torcaces". Fernando, gallec del Ferrol, m'explica que per les seves terres són molt apreciades i que fan un arròs boníssim. Aquí se'n veuen moltes, cada vegada més, davant la felicitat de l'Antonio que pensa també en les bones coses de la seva terra. Per cert, en català en diem tudons als coloms aquests salvatges...

Ahir, tornant d'Altafulla, a la vora de la carretera, vam veure, morta, una petita guineu... un "zorrillo", va dir l'Antonio. En un principi, vaig pensar que era un gat d'aquells bonics que havien abandonat, però en veure el morret afiladet i tal, vaig reconèixer la guineu. Mai n'havia vist...