Avui i demà

Avui, demà, ahir... s'esfullarà una rosa... No, no va per aquí. Avui és el primer dia d'estiu, així que s'ha acabat la ximpleria... l'esclat total de la primavera es pronuncia amb ganes, les verdors s'enfosqueixen, la calor arrela, la suor corre i les ombres són les reines de l'espai. Aviat la circulació serà massiva i es veurà de tot: l'estranger gamba rosada o vermella anunciarà que no en sap res del sol i començarà poc bé les seves vacances a la Costa Daurada; s'omplirà La Pineda i no podrem aparcar tan bé com ara, però també alguna desmanegada d'aquelles que guarneixen el paisatge faran les seves desfilades sota les moreres de Cal Sanchís... Salou, Cambrils, Tarragona de platges, ciutats de sol i mar, pobles acollidors, llocs que creixen a l'estiu i parlen en anglès i mostren a l'hivern la seva intimitat i autenticitat de barca i peix.

Demà també serà un gran dia, l'últim dia del curs amb els alumnes. Recordo que quan tocava el darrer timbre i ens tornàvem a acomiadar per enèsima vegada sempre havia de tenir cura en taponar alguna llàgrima. Un nus a la gola, una sensació com si perdessis alguna cosa teva... Em quedava uns minuts sol a la classe i, en aquell poc temps, em passava de tot pel cap i això era la punteta per acabar en aquell estat eteri, on tot el que has fet et sembla poc i tot el que has rebut és massa. Començarà un nou curs i procurarem ser millors...