Maruja

És una veïna gran, vídua, que viu sola, amb veu de sons planyívols... agradable, tendra, familiar. Te la trobes pel barri, fent el talladet al de Walter, o comprant al super, o per l'ascensor amb la compra, o anat a llançar la brossa... Parla amb tothom i a tots diu fill, se sent gran, és gran i té dies de tot, de tota mena d'estats d'eufòria a depressió. Fa mal aquí, fa mal allà, ...per tot. A cops, una néta li fa brillar els ulls que no fa massa temps eren realment expressius. De vegades t'explica que va a dinar amb algun fill... i es veu feliç i torna a lluir aquella mirada neta, penetrant. Avui l'he ajudat a portar una bossa de resta al contenidor i s'ha desfet en agraïments... em volia convidar. És una àvia entranyable...