Altafulla

Era un objectiu que, en un principi semblava llunyà, impensable... allò d'anar per la Nacional 340 i per una vorera, molts cops massa estreta, em venia una mica gran i em feia una mica de respecte. Però... l'altre dia, en el nostre primer intent per la carretera de Barcelona, vam arribar fins la Torre dels Escipions, i em va agradar i ho vaig veure possible...

Avui, sense anar pels fars ni l'escullera, hem anat directe a l'Arrabassada i, des d'allí, hem enfilat cap al Mèdol que, sense haver-ho parlat, era la petita fita d'avui. Anàvem tirant... l'Antonio, que coneix bé aquestes contrades, no m'ha dit res i hem passat el Mèdol en un pis-pas. Total que, quan he aixecat el cap, he vist a tocar el Castell d'Altafulla. Aleshores hem comentat: "per poc, arribem!". Així que, gairebé sense voler, hem conquerit la Vil·la d'Altafulla, tot anant en bicicleta, amb un bon solet i sense vent.

D'Altafulla recordo haver anat de "profe" amb els alumnes a veure el castell, ...també amb la Teresa, fent un tomb per la part de la platja, molt superpoblada. Ara ja potser menys, però abans, quan encara no hi havia l'autovia, tothom temia els embussos que es produïen pels seus carrers estret, sobretot a la sortida del poble, o a l'entrada, amb un gran pendent o pujada sempre atapeïda de circulació. Altafulla és el primer poble on va treballar el meu amic d'exercicis variats, Antonio, quan va venir d'Almeria als disset anys. Per tot plegat, visca Altafulla!