Treballadora social

Diuen que el treball dignifica l'home i que totes les feines fetes amb ganes són importants, per molt humils que siguin. La vida laboral comporta activitats de tota mena on la potència, la resistència, la delicadesa, la professionalitat, la constància, l'entrega, l'esforç... són eines que, tard o d'hora, s'han d'emprar en major o menor intensitat, tot depenent del tipus de feina i, sobretot, de la qualitat humana individual.

Sempre he pensat que hi ha activitats laborals en què, per dur-les a bon termini, s'ha de ser una bona persona... i aquest és el cas en el que he pensat avui: la treballadora social. Per sort, últimament, primer pel meu pare i ara per la mare, n'he tractat alguna i sempre ens fan pensar en això que esmentava anteriorment: són bona gent...

Aquest matí, he escoltat a la d'ara... parlava amb ma mare, amb suavitat, la despertava a poc a poc, amb tendresa. La netejava sense deixar de parlar-li, amb gests segurs, ferms, professionals. Només m'ha necessitat per aixecar-la del llit, i ho hem fem sense patir perquè sabíem com fer-ho...

M'encanten, mai perden la dolcesa, aquell to de la pau en ordre i equilibri. Quan ja han fet la seva tasca, marxen amb el mateix somriure que duien a l'arribar, com aquell que no fa res, com aquell que ha vingut només a donar-te companyia i tranquil·litat, estabilitat... Evidentment, són especials... un plaer!!