Comiat

Vaig donar l'esquema a la porta de la classe de 4t A i, lentament, sense girar-me, però saludant a companys, amics, nens... enfilo les escales que et porten a la sortida definitiva. A l'escala final, estava el director, com sempre, en el seu lloc de comandament habitual, per fer-me el que ell va anomenar "una abraçada lasaliana"... gens freda, breu, cordial.

Anava amb el bus cap a casa en un estat entre nostàlgic i feliç, alliberat però ja en ple procés de confecció en el que voldria instal·lar la meva vida. Han estat molts anys, més de quaranta, on m'ha passat de tot... he conegut persones de gran qualitat intel·lectual i humana que m'han ajudat i m'han regalat moltes estones de felicitat i complaença.

La darrera setmana m'anava acomiadant de companys i instal·lacions, de tot allò tan quotidià i familiar. Aquell pati tan passejat i mesurat i ple de futur, aquells alumnes amb problemes o d'altres regalats, aquells ulls sempre esperançats per menjar-se el món i, després, de vegades et fa mal per anar amb massa pressa, Germans de La Salle, fidels testimonis de la bondat i del bé, personal no docent que et feien la vida més fàcil, empleats agradables i amb responsabilitat...

La cuina, la porteria, la campana, la biblioteca on vaig fer alguna activitat, el jardí, el teatre de tantes audicions i festivals... Seria un no acabar de records majoritàriament ferms i reconfortants. Vagi per davant el meu agraïment per sempre a tots plegats...