En un principi em sona a aquell conjunt de troncs lligats que feien servir per transportar objectes per l'aigua d'un riu o de la mar. Crec que encara fan, per algun lloc, una festa commemorativa on alguns famosos vestits de raiers es fan fotos pels àlbums de les tradicions. Com sempre, en aquest país, tot acaba a la taula amb la degustació dels plats i vins típics del lloc.
Però aquesta parauleta, que no m'és desconeguda perquè cada curs, a Medi, l'explicava als meus alumnes, també em recorda alguna expressió molt escoltada pel Delta:
- A tu rai, que et ponen totes, volent dir que no t'has de preocupar de res perquè totes les coses et funcionen d'allò més bé.
- Has trencat un got? Això rai!: No et preocupis.
- M'han cobrat quaranta euros pel dinar... Tu rai que ets ric!
- ...
La cosa, segons els casos, equival a
bé, prou, no és res, tant se val... donant sempre un sentit alliberador i tranquil·litzant, com aquell que diu que a tu no et toca, que tu ja estàs cobert, afavorit per la deessa de la fortuna i guarnit per totes les proteccions impenetrables... Mai m'han dit
Tu rai, que ets guapo..., però sí allò de
Tu rai, que tens a la Teresa... Bé, es pot aguantar!
Per acabar, també he sentit alguna vegada allò del
Tu sí que rai, per proclamar tot el que un té o podria tenir de geni i figura... També, segons el context, podria voler dir que
passem olímpicament d'aquella qüestió. Avui ja no em podran dir
Tu rai, que tens al Pere... Ha marxat a Barcelona, feliç com un anís!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada