Ma fillola

Quan els nostres amics Tomàs, al cel sigui, i Mar em van proposar ser el padrí de la Maria del Mar, vaig sentir aquella acceptació tan satisfactòria que només s'experimenta des de l'amistat, gairebé de família. La nena era un espectacle de vida harmònica. Es veia definitiva, amb una boqueta de disseny amb molt bon gust i uns ullets... ulls penetrants i receptius a la vegada, que feien un tot plegat de dolcesa intel·ligent... Era bonica amb ganes i bona nena des del principi.

Ben ubicada, desitjada i estimada, ha seguit l'exemple de la seva família, que són portadors dels millors principis de convivència i solidaritat. Ha estat una estudiant excel·lent, on la seva indubtable capacitat sempre ha tingut la complicitat total de l'esforç. Ha estat constant i ha acabat els seus estudis de biotecnologia de manera brillant. Com no podia ser d'una altra manera, l'han vist, l'han valorat, l'han elegit... té feina, investiga, gaudeix de la vida, donant-la allí per on va. A la parròquia de Sant Pau en saben de la seva vàlua com a persona compromesa de braços oberts. Primer com a monitora i ara com a directora d'esplai, m'expliquen, els ocellets que tot ho saben, que les seves disfresses i actuacions i arts de comandament beatífic només són a l'abast d'un cor molt net, d'un cap molt cel, d'una preciositat de criatura: ma fillola...