Llengua

La "sin hueso", com diria el meu amic Julián. Important en l'articulació dels sons, Llengua bruta és el que li deia a un nen quan havia dit allò de "fill de..." i el que segueix. Molts cops sembla habitual anar-se'n de la llengua per dir alguna cosa que convenia callar. Això passa quan un és fluix de llengua, clar que solen ser víctimes d'aquells que fan estirar la llengua provocant amb habilitat parlar sobre coses que altrament callarien. El mala-llengua, la persona maldient, no està acostumada a mossegar-se-la i, aleshores, va per lliure i a tot gas... ha soltat la "tocina", com dirien al meu poble. No, no es reprimeixen ni que contactin amb una llengua de foc.

Voldria tenir la llengua fàcil, lleugera, oportuna. Sempre he desitjat tenir més agilitat mental per transmetre de forma ràpida i útil el meu consol poètic, la meva oda suau, però intensa, de cor a cors... no pas un boques de llengües diferents. Una llengua viva, la que parlaven els meus avis, la que utilitzàvem per estimar i aprendre, la nostra, la que fem servir per comunicar sentiments. No, no pas la llengua d'un boques, amb una llengua per a cada boca... amb un missatge per a cada llengua i amb una cara per a cada boca. La llengua ha de ser viva i activa. Una llengua morta és aquella que ja no es parla, així que... parlem!!