Un dia amb tots

Sempre és un dia amb molts, gairebé amb tots, fins i tot anant sol amb el cap ple de més, també parat i reflexiu i pensant en tu, en mi i en tots nosaltres. El Pont del Diable i la meva mar de tots, podrien dir i no parar de les multituds en solitud...

Ahir, el passat sempre present i el present ple de futur, estaven de festa maca. Va ser un dia amb tots, un dia de família i amics, tot persones autèntiques i amb aquella condició d'entranyables, cosa que només passa quan els afectes arriben a l'excel·lència. Eren, sobretot, els pares que no eren... al cap i al cor de tots, també d'altres que tampoc estaven, eren en d'altres habitacles del cap i el cor de tots. Tots els d'ara, un present ferm i ple de vida... per viure i gaudir de cada mà propera i de cada esperança i il·lusió. I prop el futur. La joventut més jove, en formació, en ple procés de creixement, a punt per esclatar, per esfullar, per realitzar-se plenament en tots els aspectes...

Vaig gaudir d'un dia esplèndid, amb tots els meus propers, més prop que mai, la família al complet: cosines, fillol i fillola, Marcel·la, els meus companys i amics de Reus, de Deltebre i de Tarragona. Ma mare, la Teresa, en Pere, la Mar... són els meus centres d'atenció més preuats. Ahir els vaig recomanar al meu amic Sant Pere... Em va dir que té la porta oberta a la bona gent. Allí hi són el pare i els sogres, i el padrí i la tieta... la bona gent.