Torredembarra

Era el proper objectiu... era. Avui l'hem assolit, tot i que no m'he trobat massa afinat. La calor xafa, els genolls es queixen una mica, el sol pica, la suor raja... però, un cop a Altafulla, darrera fita, la il·lusió augmenta, la baixada a la sortida del poble, gairebé et porta a l'entrada de Torredembarra. Podia fer-ho, al meu aire, sense estridències, a ritme de l'inexpert però constant personatge que estic reinventant...

Torredembarra, poble mar i muntanya, lloc de platja i hort, postal de blaus i verds, on nadius i turistes conviuen en pau comercial de bona convivència. Hem anat al centre del poble antic i hem vist l'església de Sant Pere tancada, evidentment, i l'ajuntament, un edifici vell a joc de l'entorn, tot a la plaça del Pou i prop del carrer Nou que, com a tots aquests pobles veïns, també n'hi ha un.

A la tornada, i per estalviar-nos la pujada d'entrada a Altafulla,hem anat per un camí interior, on l'Antonio ha recordat la seva primera feina en aquell poble i ha comprovat com ha evolucionat tot plegat. Posats ja a la N-340, hem pujat una petita pendent fins a la Móra i, des d'allí, una baixada reconfortant per deixar el Mèdol enrera i enfilar cap els Escipions. Allí hem parat una mica per veure aigua i treure la suor dels ulls. L'Arrabassada ens esperava plena i cara sol... Hem passat com aquell que va arribant a casa, una mica cansadets però amb un bon somriure de felicitat...