dilluns, 18 de juny del 2012

En català, si us plau

Avui m'he assabentat del per què de tot plegat. Resulta que la cosina del risc s'empipa quan als tipus els baixa l'interès, aleshores porta la seva infidelitat a les caixes. Mentre, el que mana del banc del mig se'n va de gresca pels paupèrrims hotels de quatre estrelles.

L'iva està fins el gorro de dormir, perquè l'utilitzen per arreglar-ho tot i ja toca sostre, és al capdamunt de la decència i la dignitat... Per aquelles alçades es troben amb altres impostos com alcohol, tabac i altres alegries de la vida que ja estan marejats sense beure ni fumar res.

Però la genialitat pot ser molt genial i ens porta al sou del funcionaris, fins i tot dels que funcionen, així, a més d'una societat inactiva, pujarem una joventut impensable, vull dir que no pensi, i si tanta calma i relax et porta a la malaltia, tothom tranquil, encara queda algun sant varó professional que t'atendrà després de mil visites.

Però no fem mala cara, ens deixen milions d'euros... i no és cap rescat. Tothom sap que a la mili les guàrdies les fa el coronel... doncs, això, només un prèstec perquè som cada vegada més guapos i cada cop més alts i més rossos, gairebé semblem alemanys, però hipotecats.

No ens espantem, ara ens volen fer un "Las Vegas", on vingui la gent rica i es deixi la pasta, i el poble si ha de recollir les deixalles, almenys, que siguin de taula bona i opulenta. A tot això, l'ibex va pels soterranis i l'últim cop que li van veure el cap era quan encara ens pensàvem que èrem rics...

Als jubilats, a més de tenir la gloriosa oportunitat de tornar a treballar, ens regiren les reserves per si s'ha de tornar a pouar... només si cal, que caldrà, sobretot a aquelles pensions de les quals encara es pot viure.

Sembla que Grècia, la dretana i conservadora, ha votat seguir amb l'euro, i això ens feia pensar que hom ens faria més confiança, però no ha estat així, més aviat encara han augmentat tots els dubtes que generem. Això sí, els polítics, a més de fer culpables als anteriors, t'expliquen pel·lícules diferents... i a mi, que no sóc Einstein, em sap molt greu que em prenguin per ximplet. Bé, gairebé sense voler-ho, he acabat seriosament...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada