Amb els ulls tancats

Anava sol, caminant suau pel terreny rocallós del penya-segat, tot contactant mar i muntanya... Anava sol, ple de companyia mental, sol i amb tots, i a gust, mirant més enllà de l'horitzó, mirant la roca ferma acaronada per l'aigua... de la mar, ...o de l'amor. Plegats, cercant calor d'apropament, d'afinitat,
de mans lliurement disposades... Feliç, tot i el sol d'estiu de juny que travessa el núvol baix i crema i encén i activa i mou tota la flama dels propers de sempre, dels que són les meves realitats indiscutibles, inqüestionables.

No he vist cap tauró, ni cap garsa negra tocada de blanc per dissimular, res... No, no, avui no hi havia massa fauna habitual, només érem els nombrosos components de la meva solitud. He vist, així de reüll, que ens anem abraçant i fem terra de pinya dolça... sembrem, plantem, som benastrucs obrant d'aquesta manera. No pensem en collir, som, estem junts, vivim en pau les circumstàncies de la vida. És una meravellosa màquina de cors i braços, d'olis i fums i perfums... un bé de Déu de personalitats, molts encara per polir i créixer, però amb un espectacular potencial de bona esperança, esforç, bondat, constància i, sobretot, aquella fe en la cultura de la unió, l'entrega, el respecte i el treball fet amb dignitat. També hi ha de tot com pertot arreu... Però des del penya-segat i amb els ulls tancats, tot inspira confiança, pau i bé...