Bacanal

Anem torts. Res de bici ni caminar... hem anat a esmorzar al Serrallo, territori comanxe de l'Antonio: uns peixets (maires), una amanideta de tomàquet i ceba, unes arbequines, un oli d'oliva, un xapateta cruixent i al punt, un Costers del Priorat de 14'5º, un cigaló de Terry i un "chupito" d'herbes... Bacanal total 2... Després, marxa per la costa per veure el iot blanc del xeic i, per cert, és preciós, amb bandera anglesa, amb quatre o cinc pisos, amb una pinta de luxe i poder que fa espaterrar.

Dinem a cal Príncep. Espero a la Teresa. Després, fins dimecres, bondat total. Tinc hora amb l'infermera a dos quarts d'una i, després, anirem a dinar a algun lloc atractiu. Potser m'he passat amb l'expressió... bacanal és la depravació definitiva, la casa per la finestra, el caos total... i, a fi de comptes, és un esmorzar de quatre peixets amb una amanideta i un vinet a joc. Potser sobra el cigaló i el "chupito", però un dia és un dia i prou. També fa vida, ajuda a passar el temps...

He fet una bona migdiada, fins les cinc. La Teresa ha vingut a fer el talladet i ha marxat a una reunió. El curs s'està acabant, manquen dues setmanes i només faran classe fins la una. Ha passat volant... Recordo aquests temps de l'avaluació final, les darreres notes, les opinions de cada professor, els últims consells. Sempre era una cloenda maca, on molts cops ens sentíem satisfets d'haver ajudat com cal a la canalla. Sí, sí... era profe i feia... el que podia.