La Teresa ha anat d'excursió... i jo d'infermera

Ella també va al Delta a fi de curs. Ho fa any sí i any no... i va de barca i Ecomuseu i també encomanen una paelleta pels professors mentre contemplen la mainada controlada en un recinte de gespa. Aquest matí l'he vist amb gorra i carona d'entremaliada, motxilla amb aigua i entrepanet de pernil, calçat adequat, roba d'estiu i il·lusió plena i tota la predisposició a l'obertura dels esperits, que és el que ens passa a la gent d'aquelles terres i aigües quan ens apropem a aquella immensitat verda, pròpia d'aquest temps gairebé d'estiu. En general, tindran bon dia, potser una mica de marinada, que és aquell ventet de la banda de mar que sovint és més aviat agradable i apropiat per a una sortida així, de barca i nens, de Delta i sol i verds d'arròs...

Mentre, jo resto com aquell que s'ha deixat el mòbil i el rellotge i vaig a la recerca dels espais, fent de "jo"... sol. He anat a la infermera, aquella que em renya i em controla acuradament amb una professionalitat impròpia dels temps que corren. M'ha felicitat després de comprovar que he perdut una mica de pes i de que tinc el sucre i la tensió controlats. M'ha fet una visita molt completa, generosa diria jo, aconsellant-me sempre sobre els dietes apropiades pels diabètics i també com hauria d'actuar jo, i també qui es trobi amb mi, en cas d'una baixada de sucre per sota de 60. Espectacular... a més, és diu Rocío, que és nom de rosada, la qual sempre blanqueja, neteja, rega i fa llum... blanca. No m'he pogut estar de felicitar-la tot comentant que, ara que ens han retallat fins i tot la dignitat, trobar una infermera amb la seva entrega, qualitat tècnica i, sobretot, humana és altament edificant.

Són les cinc i la Teresa acaba de trucar... estan a punt d'arribar, són a l'alçada de l'Hospitalet. Com sempre, quan sigui dalt del cotxe, farà una perduda i jo baixaré i recuperaré els espais... fent de "nosaltres". Demà serà un altre dia. Té una jubilació i l'Antonio i jo podem aprofitar per fer una ruta una mica més llarga... per què no Torredembarra?... és prop d'Altafulla... en parlarem. Si em trobo bé com aquest matí i fa bona hora, anar en bici és una delícia. Per cert, avui les hem cuidat una mica... hem posat vent, antioxidant i altres coses... un líquid d'aquells que ho guareixen tot. Anava sola, les cames es movien amb facilitat com si anéssim sempre amb el vent a favor... Sona el mòbil. La Teresa ja és aquí... "causa locuta est".