Quan era profe del cicle mitjà de primària... no fa tant, m'agradava molt fer dictats, sobretot als principis, anys setanta i pocs, on encara un mestre es podia permetre el luxe de recrear-se en la sort i la complaença d'alguna repetició amb variants per certificar que allò que es treballava havia estat assolit. Sempre buscava, en algun moment del dia, un espai per fer un dictat. De vegades, algun alumne feia cara de pomes agres, però d'altres esperaven aquests moments que tant els ajudava a millorar l'ortografia.
Feia dictats de paraules soltes i, al final, les posava a la pissarra i les explicava una a una, tot recordant les normes estudiades. Molts cops, alguna paraula em servia per comentar diferents coses...
- Torredembarra: nom propi d'un poble aquí al costat de Tarragona, així que s'escriurà amb majúscula. També porta m davant de b... recordem: abans de p i b sempre va una m. Ens fixem, a més, que porta quatre erres... recordem: escrivim rr quan sona forta i va entre vocals...
Preguntava a diferents nens, sobretot a aquells que necessiten ànim o més presència i reconeixement, sobre d'altres paraules semblants per continuar aprenent i millorant l'ortografia. Moltes vegades, no acabàvem de comentar el dictat i, aleshores, molts nens que ja s'havien enganxat a aquestes pràctiques, demanaven un temps per fer-ho, abans de començar la propera classe. Recordo que em sabia diferents dictats gairebé de memòria. M'ho passava bé, era pràctic, entenedor, en directe... guix, pissarra i mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada