Flors que tenen la imprudència de créixer per les cantonades de les voreres poc concorregudes… Flors que tenen l'atreviment de néixer en un penya-segat, com un mecanisme de defensa… Però, tant les unes com les altres, donen una sensació tendra i poètica de la bellesa natural. Sovint penso en un vaixell de guerra, amb mil canons a punt i, de sobte, un ocell o una gavina voladora es posa damunt del pal major, com dient… “A les guerres no s'hi guanya mai”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada