Sento sorolls d'escola, cridòria de la canalla, eufòria variada i compartida, on els aguts dels més petits es barregen amb els greus dels de sisè que ja comencen a canviar la veu. Sóc a casa, tinc a tocar el pati de l'escola i cada cop que escolto els nens en el seu esbarjo i llibertat, sense massa condicions, m'emociono una mica i recordo que jo era ministre d'assumptes complicats de l'hora del pati, del meu entrañable col·legi de La Salle de Reus. Una abraçada al cel, on és el germà de La Salle Lluís Plumed, el meu company de pati, un meravellós ésser humà del que vaig aprendre molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada