Sovint penso en el sorolls de l'aigua…
d'aquell riu que baixa nerviós de la muntanya.
Penso en el vol de les fulles de la tardor,
amb la brisa que fa bona música
amb les branques i fulles del bosc.
Sovint penso en el xivarri dels ocells…
amb el seu festeig etern que dona vida al silenci,
que de vegades et regala la natura.
Sovint penso en l'alzina i la seva font propera, màgica.
Tots aquests llocs els he gaudit amb tu,
la bellesa compartida és encara més bonica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada