Gairebé no s'hauria de permetre que uns ulls com aquests
estiguin tristos i sense la llum adient.
No, no s'hauria de tolerar que totes les papallones del cor d'aquesta nena,
estiguen com a pansides, sense el seu vol alegre i tan entusiasmat habitual.
No, no és correcte de veure tota una preciositat de criatura,
en plena primavera de la seva vida, sense el crit eufòric i natural
d'una sana vitalitat que sempre es suposa ferma.
La nena havia posat els ulls damunt el lloc equivocat,
ara reviu a cops de realitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada