En un principi veig una mena de monstre amb ulls grocs i de diferents grandàries i intensitats… és l'edifici que observo des de la meva finestra, després he pensat, no és cap monstre, són llars de pau, si més no així ho vull pensar i ho penso. Un nen que plora per cridar l'atenció, un avi que canta de felicitat perquè rep l'amor total de tots, la nena enamorada que rep la trucada que tant esperava… Una llar plena de pau i bé… i d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada