De la mà, del bracet, fins i tot del coll, de la cintura,
tot té el seu moment, a qual més meravellós,
beneït sigui tot allò que t'apropa, la veu fluixa a cau d'orella,
que gairebé facilita l'abraçada desitjada…
Penso amb el paraigües per a dos,
on la millor manera de no mullar-se…
és apropar-se l'un a l'altre, l'altre a l'un.
Penso en tu agafats de la mà, una taula y dos cafès,
i tu i jo lligats de la mà, junts, perquè volem, per sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada