Plorar, marranejar, portar les situacions al límit fins a aconseguir allò que volen… Vaig viure amb els meus alumnes algun muntatge d'aquestes característiques, que es veu que a casa seva funcionava molt bé. Recordo que una vegada vaig tenir un comediant espectacular, a qui vaig intentar desarmar tot dient-li: “A mi no m'impressiona que ploris, seu i quan ja no ploris, vens i en parlem, d'acord?” Després, ja amb calma i escoltant a tothom, procurava educar en la justícia i el respecte, la intenció era bona…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada