A la plaça la canalla fa anar la seva cridòria habitual, potser una mica més, perquè una de les faroles no funciona i han de jugar el partit gairebé a la penombra. És un quart de nou, hi ha més nens del normal, potser perquè és divendres i tenen una mica més de marge. Obro una mica la finestra, no els reconec massa, només la cridòria habitual dels gols i l'eufòria dels aguts dels més joves em recorden la fe amb la que juguen tots plegats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada