M'he intentat arrendar una crosta d'un fregament de la sabata i ara em cou una mica. La Teresa m'ho ha netejat i m'ha posat una tireta, com sempre ho ha fet molt bé i no he pogut contenir el meu agraïment, i li he dit “Tu aniràs al cel gràcies a mi”, i hem recordat allò que ens diem sempre i en broma: “És que fa molts anys que et suporto, que t'aguanto i et sofreixo…” Hem rigut una mica, però després, jo m'he quedat reflexionant en els bons moments que té la vida, sobretot si et sents estimat, perquè tu també ets capaç d'estimar. Sí, la vida té moments que són màgics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada