Assegut al pantalà, entre barca i barca, sardina fresca com a esquer, un bon ham i el volantí a la mà i, a cops, alguna picada, no massa, una picada profunda, una mena de cop sec, però senyorial, les picades del llobarro, són així, delicades, senyorials… I, un cop el treus a la superficie, gairebé et pots regalar uns minuts per a contemplar-lo amb tot el plaer de la conquesta, lentament li poses el salabre per sota, el treus i el deixes damunt de l'asfalt per seguir gaudint, després la foto i al sarró, fita aconseguida. Pescar un llobarro, un gran plaer!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada