Menysprear-te, valorar-te, sobrevalorar-te, tenir tot un semblant de indiferència, viure la vida amb l'ai al cor, o instal·lat en l'esperança de poder tenir fe… en l'esperança, o estar allà desat en un racó sense gosar a l'opció d'aconseguir alguna bona fita en l'existència. La vida són uns moments, a cops tot depèn d'un somriure, d'una concessió, d'una comprensió, de ser al lloc en el moment adequat, normalment tot depèn de ser una sana i bona persona, normalment, no sempre, no sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada