La meva àvia, Concepció Bertomeu Callau, era, com dirien els francesos, una gran mare i a mi em solia fer el berenar, i sovint ho recordo com uns moments que esperava amb deler… una unça de xocolata ensucrada, amb una llesca de pa, pa amb vi i sucre, plàtans que maduraven massa aviat i s'havien de menjar ràpid, també agafava figues seques, les obria i posava una ametlla o un parell d'avellanes i resultava boníssim… La meva àvia materna, una dona meravellosa en tots sentits, autèntica abraçada!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada