Qui t'ho havia de dir, Pere, que podries viure sense fumar i ja ni tan sols recordar-ho, o viure sense sucre anant fent malbé les coses amb sacarina, o bevent aigua en els àpats i oblidar-te del pa, bé, tret de l'entrepà de l'esmorzar. Qui t'ho havia de dir, Pere, que t'has de limitar la pasta i, sobretot, l'arròs que és la teva debilitat. Però bé, de tant en tant, fem algun àpat per reconciliar-nos amb el plaer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada