El silenci d'avui em parla de tu... jove, molt jove, gairebé una nena, amb uns ulls que no li cabien a la cara i amb una prudència i una discreció que proclamava tota la innocència del desconeixement, d'un potencial per descobrir, si més no per a mi, però sempre recordo l'impacte de la meva primera observació. Va ser casual, sense cercar-la, com un apropament de la tendresa en l'estat més pur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada