La finestra, la lluna, el Pilot, els somnis, la imaginació, un estel que cau,
suposo que és un d'aquells que després seran cuques de llum…
La taula, el cafè, un full en blanc, un silenci amb lluna i un estel que vola…
I, de sobte, el temps es para, no passa res, no vull que passi res,
estic assaborint la pau del pensament que no pensa,
gairebé podria dormir i, aleshores, somiar, somiar que no somio,
que s'ha parat el temps en l'ara totalmente meravellós,
s'ha parat el temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada