A vegades penso, si aquell racó de l'escala pogués parlar,
o l'alzina centenària que ha abraçat tantes abraçades…
A vegades penso, si aquell silenci prolongat,
aparentment sense cap raó, pogués tenir l'oportunitat de dir la seva…
També algun cop recordo aquella taula amb un refresc
i la llum minsa i la mà amb la teva mà, perquè no calien paraules,
sovint, penso en tu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada