Ja us he parlat algun cop del meu gos Rex, una meravella d'animal, un gos de pis que només sortia al carrer a hores on no hi havia gairebé ningú, sobretot altres gossos, amb els que s'hagués pogut relacionar. Crec que això ho vaig fer molt malament, però em feia por que pogués fer malt a algú, el Rex pesaba 70 kg i tenia una presència que intimidava una mica tot i que era la bondad personificada i, per a nosaltres, era un més de la família, i en vam tenir molta cura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada