Solíem quedar a la plaça, a mi m'agradava arribar abans, amb temps, tu no feies massa tard però, en veure't, mirava el rellotge i tu em regalaves un somriure, com dient... jo també sóc puntual. Evidentment la teva arribada millorava la llum que deixa veure la natura de l'entorn i el teu somriure era la confirmació de la nostra afinitat definitiva, tan genial, total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada