Andorra, país entre muntanyes que en un principi em convidava a tenir una mica de claustrofòbia però, ben mirat y després de venir unes quantes vegades, te n’adones que respira poesia, i tot el verd que l’envolta son sospirs de pau i bé que van llençant aquesta bona gent. Andorra, un somni a l’hivern, on a Pas de la Casa plouen plaques de gel, i un misteri desvetllat a l’estiu, on les vaques es passegen per la muntanya, sense gel i sense por. Andorra, plena d’indrets màgics, bellesa, gràcia i sentit del Pirineu més acollidor, plaer total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada