Parlaré de la gronxadora a la figuera i de l’hort del pare, amb aquells solcs tan rectes, les “aborgingueres”, com deia ell, plenes d’alemanys i que trèiem a mà, i els encanyats perfectes perquè les tomaques no toquessin al terra. També em recordo embotellant tomates, fins i tot en fèiem de préssec... i em veig per la nit a la fresca, davant del carrer, on la família ens reuníem i fèiem un gelat, o ens menjàvem una síndria fresca del pou, i parlàvem de tot una mica. Recordo tanta gent que ja no hi son, que els faig una abraçada de tot cor. Avui, els que restem aquí, hem fet un dinar de família, celebrant l’aniversari del meu fillol, i amb el nou angelet que tenim de de regal, la Tessa, que s’ha passat l’estona rient, fins i tot amb mi, que entre la barba i que no ens veu gaire sovint, no ho solia fer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada