que, plens de llum, semblen suplicar.
Potser ho sap tot, i ho mereix tot,
és una mostra fefaent de veritat i pau.
I un se sent un altre cop, no fa gaire també,
Quixot protector de la més tendra
de les innocències estimades.
Qui pot fer cap malifeta a uns ulls
que semblen suplicar amor i comprensió?
Un cop, una nena em va mirar així,
i així estem, com ahir, genial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada