I recordo l’era i la síndria, l’ombra del xop i la barraca, el xapadillo d’anguila, el suquet d’ortigues, el de mussola i el d’escrita que tan bé feia ma iaia. I recordo l’escalivada feta a la brasa de llenya d’olivera, com la carn o el lliçal de Buda, que no tots saben que és millor que el llobarro. I recordo a ma mare fent “calent”, i fent un rostit o una samfaina i, sobretot, mai oblidaré el seu suquet d’anguila, fet només amb alls tendres i julivert, genial, insuperable mare…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada