I si anés amb tu en lloc de sol,
vora el riu Francolí,
per damunt de la gespa…
Et parlaria d’aquella floreta groga
que vol sobresortir impacient,
o d’aquell conill orellut,
que tot i que s’amaga,
és a punt per passejar,
amb la família nombrosa.
Si anés amb tu, el riu...
faria algun xiscle de festeig
i el meu cor un batec...
d’admiració, d’agraïment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada